Carta oberta als “Jordis”. És un conte. LA LLEGENDA DE SANT JORDI (revisada) Un poble, un drac, un rei, una princesa, una rosa i… Sant Jordi. Però Potser les coses no van anar exactament com ens pensem. Perquè: Per començar de Jordis no n’hi havia un, sinó dos, i era a ells a qui el drac havia caçat. El rei era l’amo del drac, i l’atiava contra el poble quan, al seu parer, aquest no feia bondat. El rei tampoc no tenia cap filla (al menys no tenia cap que fos digna de ser anomenada princesa!) La veritable princesa del poble es deia Llibertat . Era molt bonica, i el poble creia en ella per damunt de tot. Era per això que el rei estava tant enfadat, i no parava d’enviar-los el drac, que capturava més i més gent. El poble se sentia una mica aclaparat. L’odi del rei creixia i creixia, i la bèstia era enorme, treia foc pels queixals i semblava invencible. La gente, en canvi, no tenien cap arma; ni en volien, perquè volien viure en pau. I això és el ...